top of page
aplec de l'erola
EDICIÓ 2024
El llop al Montnegre
Hi ha molta toponímia al Montnegre sobre el llop, com el turó de les Lloperes, serra del Llop, Cantallops, camp del Llop, les Llobateres, i uns quants més. El patró d'Hortsavinyà és Sant Llop.
​
[Recull de cultura oral del Montnegre III. Dani Rangil ·2011·]
​
«Quan la meva mare era petita, que tenia set o vuit anys, ells estaven a can Pairet i diu que en el bagueny de can Carreres, el vespre els havia sentit, els llops que udolaven. Els havien sentit molt poques vegades, i la seu mare els deia: –Amagueu-se a dintre! Parlem de fa cap a cent anys. I diu que llavors la gent tenien les portes tancades perquè s’emportaven la canalla dels bressols.» Míliu Bigas nascut a Can Canyamars d'Hortsavinyà.
«L’amo de can Verdaguer pujava de Tordera amb el carro i una burra que tenia, dalt de la burra. Més avall de can Burgada baixant per la serra, que també hi ha un puesto que en diuen el suro del Llop, allà li va sortir el llop i el va mossegar, i allà dalt a Hortsavinyà varen matar el llop, on hi ha l’altre suro del Llop. La meva mare se’n recordava que el llop havia mossegat en Verdaguer, el coneixia». Assumpció Xampeny, de can Burgada de Vallmanya.
L’augment important de població durant els segles XVIII i XIX va comportar una més gran demanda i una professionalització del rajoler, amb una multiplicació de les rajoleries en l’àmbit rural, on disposaven d’argila i de llenya.
​
«El pare del meu cunyat va néixer a Vilarrasa [una masia de Montnegre] i, amb la neu, encara havia vist els rastres dels últims que hi van haver. Ell era molt petit [cap a finals del segle XIX]. Pel rastre de la neu, diu que encara va voltar tot Vilarrasa, el van seguir i el va matar un mosso de can Ginestar, però deu fer més de cent anys. Llavors diu que van desaparèixer els llops de per qui.»
Papitu Torrent, de ca l’Arabia de Montnegre.
​
bottom of page