aplec de l'erola

Pujaven de tot arreu, molta gent per les festes. La de Sant Llop era el primer de setembre [festa major], santa Eulàlia el 10 de desembre, i el Roser, la festa de l’Erola, el dilluns de la segona pasqua (ara es fa el diumenge). Per l’Erola portaven la Marededéu a l’iclésia, feien missa i anaven en professó cantant el rosari i portant la marededéu fins l’Erola. Els goigs es cantaven un cop eren a l’ermita. Santa Eulàlia era la festa petita, amb ball de tarda i nit, però llogaven un acordeonista, i per l’Erola també’. 
[Ramon Rabionet, en Serra. Del llibre de Daniel Rangil, ‘Piles i Súties’ ·2011·]
 
​

Un remei recomanat per guarir problemes respiratoris era el canvi d’aires. El Dr. Bertomeu, pare i fill aconsellaven estades a Hortsavinyà. A la postguerra , les habitacions de l’Hostal i les cambres desocupades d’algunes masies s’omplien de clients que hi anaven a fer salut.
«Acabada la guerra hi havia molta gent delicada dels pulmons i el metge recomanava passar temporades a muntanya per fer canvi d’aires, menjar sa... A l’Hostal teníem els istius plens, dugues o tres habitacions. d’aquestes també en tenien a can Cuca, a can Pica, a can Borra...» (Quimeta Pignatelli).
 
«La Conxita de l’Hostal va quedar sola amb quatre crios. Cada dia, a Pineda amb el matxo, a pujar menjar per la gent que tenia. Hi anava molta gent allà, que estava tuberculosa, que allà es posaven bé, com també anaven al Montnegre, aquell temps» (Joan Villaret).
[Recull de Dani Rangil. Piles i Súties ·2011·]