top of page
aplec de l'erola
EDICIÓ 2024
El carbó d'alzina
Els carboners eren a tot el Montnegre. Més de 50 homes treballaven dia i nit per proveïr de carbó a pobles i ciutats...
“El carboner s'estreny la faixa mentre guaita l'horitzó emboirat.
Bon dia, pensa, i s’alegra. Abans que res fa un gran foc. Els branquillons i les gatoses humides tarden a encendre’s, fumegen molt, xiuxiuegen molt, espeteguen molt i a la fi s’abranden''.
"Atx!... ell és ajocat ben a prop i passa i repassa les mans per entre les flames.
En la blavor de la mitja llum matinal prenen vives rojors sanguinolentes''.
“Té una gran botellola al costat i engrapa el ganivet de molles i una gran llesca de pa de fleca que, entre la negror dels dits, blanqueja com la neu.
El primer esguard del sol ixent el sota amb la botellola enlaire, guspireja el robí de rajoliu, els ulls es clouen enlluernats, les dents l brillen tenyides d’escarlata, i tota la seva figura bruna i malforjada s’encén en un reflex d’aram''.
''I ja no sentirà fred en tot el dia”
Text de Prudenci Bertrana. Del llibre ‘El carboneig’ de Cèsar Gutiérrez i Perarnau. Editorial Altafulla. 1996]
“Piles de carbó, forns de carbonet i súties. Que bonic el bosc mentre fumejava dia i nit''
“Carbonejar era una activitat complementària però indispensable per viure''
“Alguns carboners eren els 'tortosins', gent de Tortosa que eren bons treballadors. A la cavorca, prop del Salt, n'hi vivia una família sencera''.
bottom of page